Xarxes informàtiques

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de ordinadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.
Hi ha de cinc tipus:
-Xarxa d'àrea personal (PAN): Personal Area Network
-Xarxa d'àrea local (LAN):Local Area Network
-Xarxa d'àrea metropolitana (MAN):Metropolitan Ares Network
-Xarxa d'àrea àmplia (WAN):Wide Area Network
-Xarxa d'àrea virtual (VPN)

Xarxes sense fil

Les xarxes sense fil, wireless en anglès són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) a traves de ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes. Això fa que siguin molt més còmodes,més fàcils i també ràpides,tot això sense necessitat de cap cable,permeten la mobilitat i el manteniment és molt més barat que les xarxes amb cables.
Hi ha diferent tipus de xaxes sense fil, i es classifiquen segons la grandària que té la xarxa:
- WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN) , és una cobertura personal,estàndar per connectar tosts els teléfons mòbils de casa i els ordinadors mitjançant un aparell central.
- WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN) ,tecnologia basada en la Wi-Fi.
- WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN) ,xarxa d’àrea metropolitana basada en WiMax, es semblant a la Wi –Fi ,pero amb molta mes cobertura i ample de banda
-WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN) ,s’utilitza per els mòbils de tercera generació (3G) i succesora de tecnologia GSM(mòbils 2G) o per mòbils GPRS.

Segons el rang de freqüències utilitzat per transmetre, el medi de transmissió poden ser les ones de ràdio, les microones terrestres o per satèl·lit, i els infraroigs per exemple. Depenent del medi, la xarxa sense fil tindrà unes característiques o unes altres:

Ones de ràdio: les ones electromagnètiques són omnidireccionals, de manera que no són necessàries les antenes parabòliques. La transmissió no és sensible a les atenuacions produïdes per la pluja ja que s'opera en freqüències no gaire elevades

Microones terrestres: s'utilitzen antenes parabòliques amb un diàmetre aproximat d'uns tres metres. Tenen un abast de quilòmetres, però amb el desavantatge que l'emissor i el receptor han d'estar perfectament aliniats.

Microones per satèl·lit: es fan enllaços entre dues o més estacions terrestres que s'anomenen estacions base. El satèl·lit reb el senyal (anomenat senyal ascendent) en una banda de freqüència, l'amplifica i el retransmet en una altra banda (senyal descendent). Cada satèl·lit opera en unes bandes concretes.

Infraroigs: s'enllacen transmissors i receptors que modulen la llum infraroja no coherent. Han d'estar aliniats directament o amb una reflexió en una superfície

Gran aliança a Facebook per tornar una càmera

• Un turista va fer que entre 230.000 ‘amics’ identifiquessin la gent a les fotos Un jove australià va trobar, de vacances, una càmera digital oblidada per turistes en un autobús a Míkonos, una de les Cíclades gregues. Va voler tornar-la i va obrir a l’octubre una pàgina a Facebook, que es deia Needle in a haystack, una agulla en un paller, en què va publicar quatre de les fotos que hi havia a la targeta de la càmera, totes amb gent contenta i somrient. El grup va arrencar amb 40 amics el 17 d’octubre i es va tancar ahir amb més de 230.000. Una allau de buscadors que al final van trobar l’agulla al paller mundial: ahir es van presentar els amos, uns francesos que treballen en un despatx de Londres, on un company els va reconèixer. UN EXPERIMENT / La recerca de Danny Cameron, l’home que va trobar la càmera a Míkonos, va arrencar com un experiment basat en la teoria dels sis graus de separació, segons la qual tots els éssers humans estan connectats entre si a través de cadenes de coneguts que tenen com a màxim cinc intermediaris. Però el grup a Facebook va explotar quan el cas va saltar a la premsa. La cadena d’amics es va convertir en una allau i una notícia a la cadena britànica SkyNews, dilluns, els va acostar al seu destí final, el despatx dels turistes despistats a Londres. Inicialment, els tres amics, Pierre Paoli, Edouard Hostein i Julien Kopp, van haver d’esforçar-se una mica per convèncer els altres internautes que ells eren els que sortien a les fotos. «No és un engany, som reals. Estàvem de vacances i la nostra amiga Marie Cécile va perdre la càmera». Al rebre fotos seves, a Danny Cameron li va quedar clar que eren ells i que havia aconseguit el seu objectiu. Des d’Austràlia, lluny de Míkonos, va trobar la propietària de la càmera a l’altre costat del món, un món que a internet és més mocador que mai. «Enhorabona a tothom, un esforç increïble. Estic sorprès. ¡Obrim el xampany!», es va acomiadar ahir del grup.

Aquesta es una noticia del passat 4 de novembre.Que explica com internet esta realacionat.M’ha semblat molt interesant i casi imposible que algu trobe alguna cosa que a perdut mitjançant una red social.i menys que a perdut en un altre pais que no era el seu de origen aixo ens dona aveure el proa que estem els uns dels altres amb Internet.